> Detalle de la noticia

Construint oportunitats per a l'ocupació juvenil digna al Perú

Data: 27/04/2026

Entrevista a Antonio Vicente Marcos, coordinador de projecte IESI


Construint oportunitats per a l'ocupació juvenil digna al Perú
Data: 27/04/2026
Entrevista a Antonio Vicente Marcos, coordinador de projecte IESI
L'Institut d'Estudis Sociolaborals i Ambientals (IESI), la Confederació General de Treballadors del Perú
(CGTP) i la Fundació Pau i Solidaritat PV han arrancat un projecte de cooperació que posa a les
joventuts peruanes en el centre del debat sobre ocupació formal i digna. La iniciativa, que va
començar el passat 2 de març i s'estendrà fins a març de 2027, enforteix la cooperació sindical
internacional en treballar directament amb la central obrera peruana. El projecte arranca en plena
incertesa política, amb eleccions legislatives recentment celebrades i una segona volta presidencial
en l'horitzó, i cerca convertir les demandes dels joves en propostes concretes de política pública.
Antonio Vicente Marcos, coordinador de projecte *IESI, explica els desafiaments i expectatives d'una
iniciativa amb la mirada posada a deixar un llegat tangible.
Per què és urgent treballar en l'accés a l'ocupació formal i digna per a joves al Perú? Quines són les
principals barreres que enfronten?
És urgent perquè la joventut continua sent el grup més afectat per la precarietat laboral al Perú. En
2025, el 84.9% de les i els joves es troba en la informalitat, enfront del 70.2% a nivell nacional; a més,
la taxa de desocupació juvenil aconsegueix el 10.7%, més del doble de la taxa nacional (4.9%), i els
seus ingressos són 36% menors que la mitjana nacional.
Entre les principals barreres destaquen la falta d'experiència laboral, l'escassa certificació de
competències, els baixos nivells educatius, el desajustament entre formació i demanda del mercat,
així com el dèficit d'habilitats digitals i socioemocionals. A això se suma el predomini d'ocupacions
precàries i informals i les bretxes de gènere, que afecten amb major intensitat a les dones joves.
El projecte arranca en un context polític complex. Com pot contribuir al fet que les veus juvenils
siguen escoltades en el debat sobre polítiques laborals?
El projecte situa a la joventut com un actor polític actiu. A través d'un procés participatiu que inclou
enquestes, tallers i espais de diàleg, s'arrepleguen de manera directa les seues demandes,
experiències i propostes, per a traduir-les en iniciatives de política pública. Aquestes propostes seran
portades a espais de decisió, com el Congrés de la República i altres àmbits de diàleg social, per a
contribuir al fet que la veu de les i els joves tinga incidència efectiva en l'agenda pública.LA
PROPUESTA DE POLÍTICA PÚBLICA
Quins actors participaran en aquest procés i com garantireu que reflectisca les necessitats reals de
les joventuts?
Participaran joves sindicalistes de la CGTP, així com joves de diversos perfils: amb ocupació, en
desocupació, en el sector formal i informal. També es promourà la participació de joventuts
afroperuanes, indígenes i LGTBI, així com estudiants d'universitats i instituts públics i privats. Al
costat d'això, representants d'institucions públiques, del sector privat i d'organitzacions de la societat
civil.
La representativitat es garantirà mitjançant una enquesta oberta a nivell nacional, la incorporació de
criteris de diversitat territorial i de gènere —amb una participació prevista de 40% de dones i la
inclusió de diferents situacions laborals, socials i formatives.
Quin tipus de propostes concretes espereu que emergisquen d'aquest procés participatiu?
Esperem una proposta integral de política pública orientada a millorar l'accés a l'ocupació formal i a
enfortir l'ocupabilitat juvenil. En tèrmit concrets, hauria de plantejar mesures vinculades amb
educació i formació més pertinent, certificació de competències laborals, enfortiment d'habilitats
digitals i socioemocionals, promoció d'experiències laborals primerenques, millor accés a informació
sobre el mercat laboral, així com accions d'inclusió i equitat.
Hi ha un interés especial en què aquestes propostes responguen a les bretxes que hui limiten la
inserció laboral juvenil, particularment la desconnexió entre formació i demanda, els dificultats per a
acreditar competències i els desigualtats de gènere.
Teniu previst presentar la proposta en el Congrés de la República. Com valoreu els possibilitats
d'incidència en l'actual context parlamentari?
Valorem que els possibilitats d'incidència existeixen, encara que en un escenari polític complex i
fragmentat. Precisament eixa fragmentació obri un espai per a posicionar propals sòlides i construir
consensos entorn d'una agenda d'ocupació juvenil formal i digne.
El projecte a posta per una estratègia d'incidència institucional i social: presentar la proposta en el
Congrés mitjançant una audiència pública i treballar de forma sostinguda amb institucions públiques,
organitzacions socials, sindicats i sector privat. Més que apostar a una aprovació immediata,
busquem obrir debat, generar legitimitat social i institucional i convertir els demandes juvenils en
una proposta tècnicament consistent i políticament defensable.
L'OFICINA D'ORIENTACIÓ LABORAL JUVENIL
El segon eix del projecte és la creació d'una oficina d'orientació laboral juvenil a Lima, gestionada
per joves. Per què és important que siguen joves els qui lideren aquest servei?
Perquè l'oficina serà un espai pròxim a les joventuts, gestionat per joves capacitats per a brindar
orientació laboral a altres joves. Això enforteix l'enfocament de parells, genera major confiança i
permet comprendre millor les seues barreres, expectatives i necessitats.
A més, l'oficina coordinarà amb institucions públiques i privades per a accedir a informació
actualitzada sobre la demanda laboral juvenil, identificar oportunitats d'ocupació formal i construir
aliances. D'aquesta manera, el lideratge juvenil es combinarà amb informació de confiança del
mercat laboral, orientació pràctica i una perspectiva de drets laborals.
L'oficina oferirà formació en competències digitals, intel·ligència artificial i habilitats blanes. Per què
heu identificat aquestes àrees com a prioritàries?
Perquè el mercat laboral està canviant ràpidament i exigeix noves capacitats. Hui no n'hi ha prou
amb buscar ocupació; és necessari comptar amb eines per a desembolicar-se en entorns cada vegada
més digitalitzats i competitius.
Les competències digitals i l'ús bàsic d'eines d'intel·ligència artificial poden millorar les oportunitats
per a buscar ocupació, preparar millor el perfil laboral, accedir a informació i respondre a noves
demandes productives. Les habilitats blanes —comunicació efectiva, treball en equip, adaptabilitat—
són cada vegada més valorades per les ocupacióses i institucions.
Teniu previst formar a 75 joves i realitzar reunions amb institucions públiques i privades sobre la
demanda laboral. Quin impacte espereu generar?
Esperem generar un impacte pràctic en l'ocupabilitat juvenil. La formació enfortirà competències
digitals i habilitats blanes, millorant les possibilitats d'accedir a ocupacions formals i de major
qualitat.
Les reunions amb institucions públiques i privades permetran arreplegar informació actualitzada
sobre la demanda laboral, identificar oportunitats reals d'ocupació i establir aliances. D'aquesta
manera, el projecte no sols capacita a joves, sinó que també busca acostar-los de manera més
efectiva al mercat laboral formal.
EL ROL DEL IESI I L'ALIANÇA AMB FPSPV
Què aporta el IESI des de la seua experiència en estudis sociolaborals a aquest projecte específic
sobre ocupació juvenil?
El IESI aporta una trajectòria especialitzada en l'anàlisi de la realitat sociolaboral del país, la promoció
del treball digne i la defensa dels drets laborals. Aquesta experiència permet abordar l'ocupació
juvenil no sols com un problema d'inserció individual, sinó com un desafiament estructural vinculat a
la informalitat, la desigualtat i la necessitat de polítiques públiques més efectives.
Des de la seua experiència, el IESI contribueix amb capacitat tècnica per a elaborar diagnòstics,
analitzar informació i formular propostes viables. Així mateix, aporta metodologies participatives que
permeten arreplegar directament les veus, demandes i expectatives de les joventuts, convertint-les
en inputs per a una proposta de política pública sustentada en evidència.
Com valores l'aliança amb la Fundació Pau i Solidaritat PV? Quines sinergies heu identificat entre el
vostre treball i la cooperació sindical internacional?
Valorem aquesta aliança com a estratègica i molt pertinent. Permet articular l'experiència del IESI en
estudis sociolaborals, formació i incidència al Perú, amb la trajectòria de la Fundació en cooperació
sindical internacional, defensa de drets laborals i promoció del treball digne. Les principals sinergies
s'expressen en la complementarietat entre el coneixement del IESI sobre la realitat laboral peruana i
l'experiència internacional de la Fundació en processos de cooperació, diàleg social i igualtat.
Aquesta col·laboració aporta suport tècnic, financer i metodològic, però també una mirada solidària i
internacionalista que enforteix la sostenibilitat del projecte. Aquesta aliança permet posar en valor la
cooperació sindical internacional com una eina concreta per a contribuir a la reducció de la pobresa,
la desigualtat i la inequitat. En enfortir capacitats, promoure drets laborals i generar propostes de
política pública, la cooperació sindical demostra que pot aportar a la construcció de societats més
justes, democràtiques i inclusives.
JOVENTUT QUE S'ORGANITZA, POBLE QUE AVANZA
Mirant cap al final del projecte al març de 2027, quins canvis concrets espereu veure en l'accés de
joves a l'ocupació formal al Perú?
Esperem comptar amb una proposta de política pública elaborada participativament i posicionada en
l'agenda nacional. També esperem que joves participants hagen enfortit les seues capacitats per a
accedir a millors oportunitats laborals. Així mateix, busquem deixar en funcionament una oficina
d'orientació laboral juvenil a Lima, amb capacitat de continuïtat i possibilitat de ser replicada.
Finalment, esperem haver enfortit l'articulació entre organitzacions juvenils, sindicals, institucions
públiques i actors privats, per a sostindre una agenda comuna a favor de l'ocupació formal, digne i
amb drets per a la joventut.
Quin missatge t'agradaria transmetre a les joventuts peruanes i a les organitzacions que treballen
pels seus drets laborals sobre aquest projecte que ara arranca?
A les joventuts peruanes els diria que aquest projecte busca escoltar les seues veus, arreplegar les
seues demandes i convertir-les en propostes concretes per a millorar l'accés a l'ocupació formal i
digna. La seua participació és fonamental, perquè cap política pública sobre ocupació juvenil serà
realment efectiva si no parteix de les seues experiències, necessitats i expectatives.
A les organitzacions que treballen pels drets laborals, els diria que apostar per la joventut és apostar
pel futur del país. L'ocupació digna no és només una meta econòmica; és una condició per a reduir
desigualtats, enfortir la democràcia i construir un Perú més just, inclusiu i amb majors oportunitats
per a les noves generacions.

L'Institut d´Estudis Sociolaborals i Ambientals (IESI), la Confederació General de Treballadors del Perú (CGTP) i la Fundació Pau i Solidaritat PV han arrancat un projecte de cooperació que posa a les joventuts peruanes en el centre del debat sobre ocupació formal i digna. La iniciativa, que va començar el passat 2 de març i s'estendrà fins a març de 2027, enforteix la cooperació sindical internacional en treballar directament amb la central obrera peruana. El projecte arranca en plena incertesa política, amb eleccions legislatives recentment celebrades i una segona volta presidencial en l' horitzó, i cerca convertir les demandes dels joves en propostes concretes de política pública. Antonio Vicente Marcos, coordinador de projecte IESI, explica els desafiaments i expectatives d' una iniciativa amb la mirada posada a deixar un llegat tangible.

Per què és urgent treballar en l' accés a l' ocupació formal i digna per a joves al Perú? Quines són les principals barreres que enfronten?

És urgent perquè la joventut continua sent el grup més afectat per la precarietat laboral al Perú. En 2025, el 84.9% de les i els joves es troba en la informalitat, enfront del 70.2% a nivell nacional; a més, la taxa de desocupació juvenil aconsegueix el 10.7%, més del doble de la taxa nacional (4.9%), i els seus ingressos són 36% menors que la mitjana nacional. Entre les principals barreres destaquen la falta d' experiència laboral, l' escassa certificació de competències, els baixos nivells educatius, el desajustament entre formació i demanda del mercat, així com el dèficit d' habilitats digitals i socioemocionals. A això se suma el predomini d' ocupacions precàries i informals i les bretxes de gènere, que afecten amb major intensitat a les dones joves.

El projecte arranca en un context polític complex. Com pot contribuir al fet que les veus juvenils siguen escoltades en el debat sobre polítiques laborals?

El projecte situa a la joventut com un actor polític actiu. A través d'un procés participatiu que inclou enquestes, tallers i espais de diàleg, s' arrepleguen de manera directa les seues demandes, experiències i propostes, per a traduir-les en iniciatives de política pública. Aquestes propostes seran portades a espais de decisió, com el Congrés de la República i altres àmbits de diàleg social, per a contribuir al fet que la veu de les i els joves tinga incidència efectiva en l' agenda pública.

LA PROPUESTA DE POLÍTICA PÚBLICA

Quins actors participaran en aquest procés i com garantireu que reflectisca les necessitats reals de les joventuts?

Participaran joves sindicalistes de la CGTP, així com joves de diversos perfils: amb ocupació, en desocupació, en el sector formal i informal. També es promourà la participació de joventuts afroperuanes, indígenes i LGTBI, així com estudiants d'universitats i instituts públics i privats. Al costat d' això, representants d' institucions públiques, del sector privat i d' organitzacions de la societat civil. La representativitat es garantirà mitjançant una enquesta oberta a nivell nacional, la incorporació de criteris de diversitat territorial i de gènere —amb una participació prevista de 40% de dones i la inclusió de diferents situacions laborals, socials i formatives.

Quin tipus de propostes concretes espereu que emergisquen d'aquest procés participatiu?

Esperem una proposta integral de política pública orientada a millorar l'accés a l'ocupació formal i a enfortir l'ocupabilitat juvenil. En tèrmit concrets, hauria de plantejar mesures vinculades amb educació i formació més pertinent, certificació de competències laborals, enfortiment d' habilitats digitals i socioemocionals, promoció d' experiències laborals primerenques, millor accés a informació sobre el mercat laboral, així com accions d' inclusió i equitat. Hi ha un interés especial en què aquestes propostes responguen a les bretxes que hui limiten la inserció laboral juvenil, particularment la desconnexió entre formació i demanda, els dificultats per a acreditar competències i els desigualtats de gènere.

Teniu previst presentar la proposta en el Congrés de la República. Com valoreu els possibilitats d' incidència en l' actual context parlamentari?
Valorem que els possibilitats d' incidència existeixen, encara que en un escenari polític complex i fragmentat. Precisament eixa fragmentació obri un espai per a posicionar propals sòlides i construir consensos entorn d' una agenda d' ocupació juvenil formal i digne. El projecte a posta per una estratègia d' incidència institucional i social: presentar la proposta en el Congrés mitjançant una audiència pública i treballar de forma sostinguda amb institucions públiques, organitzacions socials, sindicats i sector privat. Més que apostar a una aprovació immediata, busquem obrir debat, generar legitimitat social i institucional i convertir els demandes juvenils en una proposta tècnicament consistent i políticament defensable.

L' OFICINA D' ORIENTACIÓ LABORAL JUVENIL

El segon eix del projecte és la creació d' una oficina d' orientació laboral juvenil a Lima, gestionada per joves. Per què és important que siguen joves els qui lideren aquest servei?

Perquè l' oficina serà un espai pròxim a les joventuts, gestionat per joves capacitats per a brindar orientació laboral a altres joves. Això enforteix l' enfocament de parells, genera major confiança i permet comprendre millor les seues barreres, expectatives i necessitats. A més, l' oficina coordinarà amb institucions públiques i privades per a accedir a informació actualitzada sobre la demanda laboral juvenil, identificar oportunitats d' ocupació formal i construir aliances. D' aquesta manera, el lideratge juvenil es combinarà amb informació de confiança del mercat laboral, orientació pràctica i una perspectiva de drets laborals.

L' oficina oferirà formació en competències digitals, intel·ligència artificial i habilitats blanes. Per què heu identificat aquestes àrees com a prioritàries?

Perquè el mercat laboral està canviant ràpidament i exigeix noves capacitats. Hui no n' hi ha prou amb buscar ocupació; és necessari comptar amb eines per a desembolicar-se en entorns cada vegada més digitalitzats i competitius. Les competències digitals i l' ús bàsic d' eines d'intel·ligència artificial poden millorar les oportunitats per a buscar ocupació, preparar millor el perfil laboral, accedir a informació i respondre a noves demandes productives. Les habilitats blanes —comunicació efectiva, treball en equip, adaptabilitat— són cada vegada més valorades per les ocupacióses i institucions.

Teniu previst formar a 75 joves i realitzar reunions amb institucions públiques i privades sobre la demanda laboral. Quin impacte espereu generar?

Esperem generar un impacte pràctic en l' ocupabilitat juvenil. La formació enfortirà competències digitals i habilitats blanes, millorant les possibilitats d'accedir a ocupacions formals i de major qualitat. Les reunions amb institucions públiques i privades permetran arreplegar informació actualitzada sobre la demanda laboral, identificar oportunitats reals d'ocupació i establir aliances. D'aquesta manera, el projecte no sols capacita a joves, sinó que també busca acostar-los de manera més efectiva al mercat laboral formal.

EL ROL DEL IESI I L' ALIANÇA AMB FPSPV

Què aporta el IESI des de la seua experiència en estudis sociolaborals a aquest projecte específic sobre ocupació juvenil?

El IESI aporta una trajectòria especialitzada en l'anàlisi de la realitat sociolaboral del país, la promoció del treball digne i la defensa dels drets laborals. Aquesta experiència permet abordar l' ocupació juvenil no sols com un problema d' inserció individual, sinó com un desafiament estructural vinculat a la informalitat, la desigualtat i la necessitat de polítiques públiques més efectives. Des de la seua experiència, el IESI contribueix amb capacitat tècnica per a elaborar diagnòstics, analitzar informació i formular propostes viables. Així mateix, aporta metodologies participatives que permeten arreplegar directament les veus, demandes i expectatives de les joventuts, convertint-les en inputs per a una proposta de política pública sustentada en evidència.

Com valores l' aliança amb la Fundació Pau i Solidaritat PV? Quines sinergies heu identificat entre el vostre treball i la cooperació sindical internacional?

Valorem aquesta aliança com a estratègica i molt pertinent. Permet articular l' experiència del IESI en estudis sociolaborals, formació i incidència al Perú, amb la trajectòria de la Fundació en cooperació sindical internacional, defensa de drets laborals i promoció del treball digne. Les principals sinergies s' expressen en la complementarietat entre el coneixement del IESI sobre la realitat laboral peruana i l' experiència internacional de la Fundació en processos de cooperació, diàleg social i igualtat. Aquesta col·laboració aporta suport tècnic, financer i metodològic, però també una mirada solidària i internacionalista que enforteix la sostenibilitat del projecte. Aquesta aliança permet posar en valor la cooperació sindical internacional com una eina concreta per a contribuir a la reducció de la pobresa, la desigualtat i la inequitat. En enfortir capacitats, promoure drets laborals i generar propostes de política pública, la cooperació sindical demostra que pot aportar a la construcció de societats més justes, democràtiques i inclusives.

JOVENTUT QUE S' ORGANITZA, POBLE QUE AVANZA

Mirant cap al final del projecte al març de 2027, quins canvis concrets espereu veure en l' accés de joves a l' ocupació formal al Perú?

Esperem comptar amb una proposta de política pública elaborada participativament i posicionada en l' agenda nacional. També esperem que joves participants hagen enfortit les seues capacitats per a accedir a millors oportunitats laborals. Així mateix, busquem deixar en funcionament una oficina d' orientació laboral juvenil a Lima, amb capacitat de continuïtat i possibilitat de ser replicada. Finalment, esperem haver enfortit l' articulació entre organitzacions juvenils, sindicals, institucions públiques i actors privats, per a sostindre una agenda comuna a favor de l' ocupació formal, digne i amb drets per a la joventut.

Quin missatge t' agradaria transmetre a les joventuts peruanes i a les organitzacions que treballen pels seus drets laborals sobre aquest projecte que ara arranca?

A les joventuts peruanes els diria que aquest projecte busca escoltar les seues veus, arreplegar les seues demandes i convertir-les en propostes concretes per a millorar l'accés a l'ocupació formal i digna. La seua participació és fonamental, perquè cap política pública sobre ocupació juvenil serà realment efectiva si no parteix de les seues experiències, necessitats i expectatives. A les organitzacions que treballen pels drets laborals, els diria que apostar per la joventut és apostar pel futur del país. L' ocupació digna no és només una meta econòmica; és una condició per a reduir desigualtats, enfortir la democràcia i construir un Perú més just, inclusiu i amb majors oportunitats per a les noves generacions.